RESUM DE LA LLEGENDA|
Fa referència, a la Mare de Déu de les Neus, patrona de la ciutat, arrel de la seva veneració per guardar la collita de raïm de les pedregades estiuenques.

CARACTERÍSTIQUES DEL BALL|
La música| Melodía tradicional.
La formació musical| Grup de 3 sacs de gemecs, un flabiol i tamborí i unes castanyoles eivissenques.
Els personatges| Veremadors.
Els elements i bestiari| Estaquirot-cep amb cintes de colors, portadores de raïm.
La coreografia| Aquest ball està inspirat en els balls de gitanes de pal ó també en els balls de l’arbre de maig. Els balladors fan una sèrie de moviments rodons amb les cintes fent un trenat, mentre que els balladors que porten les portadores de raïm a mode de motxilla, van intercanviant moviments, també en rotllana, amb els de les cintes. És, també, un ball de fer i desfer.

RESUM DE LA LLEGENDA|
Al nord-est de Vilanova vora la mar, s'obren unes cavernes encantades. En una d'elles vivia (o hi viu encara) un enorme serpent que amb la seva mirada petrifica als atrevits que gosen enfrontar-s'hi.

CARACTERÍSTIQUES DEL BALL|
La música| Tradicional – Arranjament: Isabel Pla.
La formació musical| Ministrils de la Vila Nova: flabiol i tamborí – tarota tible – tarota tenor – dos fiscorns i bombo.
Els personatges| Els cavallers i els portants de la serp.
Els elements i bestiari| La serp i llances.
La coreografia| Els cavallers d’aquest ball comencen fent un ball bastant típic del que seria un ball de bastons de pal llarg (a la nostre comarca el de pastorets) per acabar envoltant la serp en un semicercle. La serp es mou lliurement per l’escena fins el moment de que sigui encerclada, on els moviments són més lents i els cavallers simulen quedar-se petrificats amb parades tant de la música com dels balladors. Al final es tornen a muntar les dues fileres de cavallers per tornar a la posició original.